Drets d'autor

En Sergi Pàmies reclamava que no havia estat consultat per incloure un text seu en un examen de selectivitat. D'això s'en sentia greument perjudicat primer perquè no se li havia demanat permís ni a ell ni al seu editor i segona perquè s'havien fet 14000 còpies del seu text sense pagar-li drets d'autor.
El tema dels drets d'autor i de les patents és un tema molt complexe. Primer perquè estem posant preu a les idees i les idees no són mai 100% originals sinó que la majoria només ho són un 1%, la resta prové de la fusió d'altres invents o i dees:

• Hi ha algún autor de llibre que no hagi llegit abans?.
• Hi ha algun enginyer que no es basi en la tecnologia existent?
• Quantes músiques no es basen en melodies, ritmes, instrumentacions, compassos coneguts?.

La societat en que vivim pot titllarse, si es que es pot fer, d'avançada perquè ha descobert una manera de transmetre el coneixement, aquesta capacitat fa que cadascún de nosaltres no parteixi de zero sinó dels coneixements de la generació anterior, i per tant pugui dedicar-se a refer-los i ampliar-los.
Quan des de la SGAE es vol cobrar per tota informació que circula (cd's, connexions d'internet, radio... ) no s'està intentant afavorir la creativitat sinó el negoci de la distribució d'aquesta. Algun artista, membre de la Sgae, reconeixia que el negoci el feia en els concerts, no venent discos, i que el P2P (l'intercanvi a través d'internet) li servia per omplir més els concerts. Als EUA diuen que els concerts infantils els Boy Scouts paguen drets d'autor per les cançons que canten.... Vigileu en que a P3 no es canti el "cargol treu banya" sense haver pagat drets d'autor! O les cançons de nadal, que a vegades els avis donen 1€ al net per cantar la caçoneta de l'escola! Això es negoci: per tant 0,80 al nen i 20 centims a l'SGAE.
També se sent a dir que les biblioteques haurien de pagar per poder deixar els llibres, ja que cada llibre paga drets d'autor una vegada però el llegeix molta gent: Jo proposo que les famílies numeroses tinguin un recàrrec en la compra de material audiovisual, perquè clar són més a escoltar el mateix CD! I que tots aquells que pugin demostrar que fa temps que tenen llibres que mai han llegit ( i només els tenen perquè dona prestigi tenir unes estanteries plenes de llibres) puguin demanar la devoluició d'uns drets que no han usat, ja que ells només compraven paper!
El món del sofware és un món més complicat, o nó! Us imagineu una fórmula per calcular ponts registrada? I que qui vulgui calcular un pont fent-la servir hagi de pagar?
El món del programari esta format per un conjunt de tècniques. Sovint la feina de l'enginyer és l'aplicació d'aquestes tècniques a la resolució d'un problema concret, i siguem realistes ningú comença de 0, ni els arquitectes, ni els enginyers ni els informàtics ... bé els informàtics hi vàren començar fa 60 anys, i per tant tots els que han fet (o les companyies) i desenvolupat aquest món segueixen estan actius i funcionant, i reclamant una autoria que en altres àmbits és més difícil de reclamar, l'arc de mig punt o els encofrats fa anys que tenen caducada la seva autoria. El problema està quan volem demanar drets d'autor per variacions sobre el mateix tema o els fem servir per esgotadores batalles legals només disponibles per empreses amb grans mitjans i poders.
Als EUA, el paradigma de l'estupidesa, hi ha bufets d'advocats que patenten lo impatentable (per exemple que una finestra d'un programa tingui el marc de color carbassa) una patent que si anem a judici, la perden segur: però que val anar a judici? Per tant es dediquen a patentar a tort i a dret, llavors agafen petites empreses de software i les amenacen de que si no paguen una certa quantitat les denuncien per infringir les seves patents. La quantitat és menor que el mínim per embrancar-se en un judici contra un gabinet d'advocats experts, i per tant les empreses paguen i punt.
Les grans corporacions IBM, Micro$oft... també patenten a tort i a dret i quan s'enfaden posen les patents a sobre la taula i clar... no ens farem mal oi...Però si hi ha algun petit que els fa nosa, treuen l'arsenal de patents, i clar poden maxacar viu al pobre que s'els posi al davant, potser sense tenir raó, però per això paguen campanyes presidencials.

Equitat

Quin ha de ser l'ordre del cognoms?
Primer el del pare per raons històriques o primer el de la mare pels 9 mesos intransferibles?
Com que l'estadística diu que mes o menys sóm meitat i meitat de cada sexe jo proposo que els nens portin primer el cognom del pare i les nenes el de la mare. Amb una regla tant senzilla i tant equitativa fem una simetria on no hi ha ni vençuts ni vencedors. Senzillament si és nena el seu cognom és el de la seva mare que a la vegada és el de la seva avia que era el de la seva besàvia .. clar fins arribar al segle XX. I si és nen doncs porta el cognom del seu pare que era el del seu avi que era el de ....
Que els germans es diuen diferent? Sí però com que la regla es clara: si és nen té un ordre i si és nena és l'invers.
Per mi aquesta equitat és important en moltes mes lleis: lleis que demanen un mínim de dones en determinats sectors (però s'obliden d'un mínim d'homes). Si la llei electoral demana un mínim de dones a les llistes podem tenir amb la mateixa llei un partit només de dones però estem prohibint un partit només d'homes i això tampoc es paritat. Potser fa falta una llei que exigeixi un mínim de cada sexe.
Un altre cas és la llei de maltractaments: cal especificar que sigui d'home contra dona? No pot ser genèrica? No podem acceptar que 1 de cada 1.000(o 10.000) casos la cosa pugui ser a l'inrevés? I llavors tenim a un home maltractat a qui no l'ampara cap llei (i a més és la mofa de la societat: qui és creu a un "macho" que digui que el pega la dona?, ni que sigui la campiona del món de llençament de pes). Queden les dones desprotegides per donar equitat a la llei?
Hi ha altres aspectes en que la protecció de la dóna penso que pot ser un fre a la seva equitat, com és la baixa per maternitat: La llei permet, però no obliga, al pare a agafar-se algunes de les setmanes finals de la baixa. Apart dels pares funcionaris que segueixen cobrant el sou, en la majoria de llocs de treball està mal vista aquesta distribució de les responsabilitats. Si la llei no permet sinó que obliga al pare a agafar-se aquestes setmanes, doncs això es així i punt, i els pares s'han d'espabilar uns dies amb la criatura. I les empreses: doncs aguantar-se que ho diu la llei.

Una llei és equitativa quan tracta tothom igual, perquè no sempre, no tots els casos són com diuen les estadístiques: ni totes les dones depenen economicament dels seus marits, ni en totes les feines les dones sempre cobren menys que els homes, ni sempre han de ser elles les maltractades, ni en totes les profesions són minories, ni en totes les empreses tenen carrecs inferiors. Perquè el TOT no existeix. Per tant la llei hauria de ser neutral especificant que no es poden fer diferències per raó de sexe ni per positiu ni per negatiu, i el que sí que ha de fer la llei és incidir en aquells casos en que hi hagi una indefensió de alguna de les parts, per protegir sempre al més dèbil, i encara que quasi sempre sigui la dona, no cal especificar que ha de ser dona.

L'adiministració i el programari lliure

Quan parlem de l'adiministració i el programari lliure sovint ens centrem en el escriptori. És a dir a no usar windows+office, sinó linux+open office.
En l'administració però s'usa molt més programari. Aquest programari són totes les aplicacions i processos interns, pàgines web...
Durant els anys 80 les administracions desenvolupaven internament aquest programari, això les obligava a tenir un exèrcit de programadors i informàtics en nòmina. A la dècada dels 90 varen decidir externalitzar aquest desnvolupament o bé compar paquests fets
Aquest sofware està produit per unes quantes companyies que es dediquen a fer i adaptar programari per administracions i per empreses.
Així cada ajuntament paga una llicència que no és el cost total, i li surt més barat que haver de desenvolupar el software ell solet.
Ara bé però us imagineu que cada sucursal d'un banc o caixa pagués el sofware que utilitza i fes un concurs independent de la resta de sucursals? Eh que no?
Doncs això és el que fa l'administració: Cada ajuntament paga per el mateix sofware (la llicència) que l'ajuntament del costat, i al final entre TOTS els ajuntaments quantes vegades han pagat tot el sofware senser?
NO podrien els ajuntaments, posar-se d'acord, per exemple a través de LOCALRED i fer i adaptar entre tots (ja sigui de 0 a partir de programari lliure aquelles aplicacions que necessiten?
I si ho fan, quants diners ens estalviem els ciutadants en conjunt.
I pot pasar que ajuntaments d'altres llocs també el vulguin usar (gratis, clar) però hauran de fer canvis, i qui els farà? doncs els professionals que l'han desenvolupat, i aquests estaran en el lloc on primer es desenvolupi, i si és aquí millor que Alemanya, no?
Mieru extremadura l'avantatge que ens porta, no si val a adormir-se. Cal abandonar el model de regnes de taifas on cada administració desenvolupa i fa de forma indepenent. Però qui diu ajuntaments també hi pot dir: Escoles, universitats, diputacions...... quantes vegades hem pagat el mateix? quantes universitats públiques han pagat o comprat un programari per fer la matrícula, per tenir un campus virtual?
No guanyaria la administració en interoperabilitat entre estaments i iguals?

Un exemple: WEBGIPAL, busqueu-lo a Google... més de 220 ajuntaments la tenen... Quan han pagat entre tots ells? Si s'haguessin posat d'acord no haguessin pogut obtenir el mateix, potser mes barat i tot? I a més ser propietaris del codi: per tant no estar ara lligats a la empresa que els ho ven? encara que sigui d'aquí. Fixeu-vos que ara aquesta empresa els pot demanar cada any una mica menys del que val refer-ho tot a canvi de mantenir el sistema, com que és més barat pagar un manteniment car que fer-ho nou, doncs... cada any... a pagar. I si vols canviar? doncs a començar de zero.

Es cert que compartir vol dir renunciar una mica al poder de decisió. Però potser cal fer-ho en benefici dels ciutadants.